18/5/09
Preparació PAU
- L'estructura de l'examen i els criteris generals d'avaluació.
- Com haureu vist, la pregunta que té més pes és la del comentari, per tant, cal que seguiu un bon esquema.
- Models d'exàmens i pautes de correcció.
Podeu comprovar quin és el vostre nivell resolent un qüestionari. Posa't a prova!
10/5/09
Personatges de Ramona, adéu
Montserrat ROIG
28/4/09
Treball: Ramona, adéu
Per a fer el treball de l'últim llibre del curs (Ramona, adéu), tots heu rebut un document (a GoogleDocs) amb les diferents activitats que us proposo.
Per al treball, només cal que seleccioneu 5 de les 11 preguntes que us plantejo.
Podeu donar les solucions directament al document i després enviar-me'l per correu, afegir-me com a lectora, imprimir-ho i entregar-ho a l'aula... (com vulgueu). Feu allò que us sigui més pràctic.
El dia límit per a entregar les 5 activitats és el proper dilluns 11 de maig.
3/4/09
Treball de Bruixa de dol
Heu de fer un poema visual, és a dir, combinar: text, imatge i so. Heu de reescriure el poema que us hagi assignat (vegeu la llista). Cada vers ha de tenir la seva pròpia imatge (que es correspondrà amb allò que el significat us inspiri). Heu d'afegir també so, que pot ser la recitació del poema, el poema musicat, o un fil musical...
Sigueu ben originals i deixeu-vos endur per la inspiració!!! Fixeu-vos en aquest muntatge... Heu de fer el vostre propi muntatge, però en format Power Point.
Els poemes que heu de fer són:
- Cristina Alcalde, "III, FORAVILERS" dins Foc de pales.
- Elisenda Caparrós, "IV" dins Foc de pales.
- Meritxell Carneado, "V, Brida" dins Foc de pales.
- Frans Carrillo, "I" dins Tombant.
- Andrea Cortés, "Avui, sabeu?" dins Avui les fades i les bruixes s'estimen.
- Mireia Crespo, "I" dins Els núvols duien confetti a les butxaques.
- Julio Desplat, "II CANÇÓ DE SALTAR A CORDA" dins Els núvols duien confetti a les butxaques.
- Sara García, "III" dins Els núvols duien confetti a les butxaques.
- Clàudia Guevara, "IV VELLES CORRANDES PER A LA PEPA" dins Els núvols duien confetti a les butxaques.
- Alberto Larcuen, "V CANÇÓ DE PLUJA" dins Els núvols duien confetti a les butxaques.
- Agus Leoni, "V" dins Foguera Joana.
- Laurianne Macron, "I" dins Sense llops ni destrals.
- Anna Martí, "II" dins Sense llops ni destrals.
- Jordi Molné, "IX LLLUNA NEGRA" dins Foguera Joana.
- Anna Monge, "I ZODÍAC" dins Bruixa de dol.
- Laura Ortega, "II" dins Bruixa de dol.
- Alejandra Paredes, "III" dins Bruixa de dol.
- Emilio Ros, "IV" dins Bruixa de dol.
- Alfonso Ruiz, "V" dins Bruixa de dol.
- Toni Serna, "VI" dins Bruixa de dol.
- Pere Solé, "VII" dins Bruixa de dol.
- Laura Torrico, "VIII" dins Bruixa de dol.
10/3/09
Guia per a comentar poemes
- Llegiu atentament el poema.
- Subratlleu les paraules que encara no enteneu i cerqueu-ne el significat.
- Emmarqueu el text dins el món poètic de l'autor.
- Cerqueu la idea essencial del poema (tema).
- Dividiu el poema en parts i justifiqueu la vostra divisió tant per trets de contingut com de forma. Poseu un títol a cada part i observeu com fa avançar l'exposició de la idea central.
- Identifiqueu els mitjans expressius usats i expliqueu com configuren la forma del poema i com en potencien el contingut: mètrica, registre de llenguatge, elements fonètics, morfosintàctics i lèxics, recursos retòrics.
- Valoreu tant el contingut del poema com la forma com l'expressa. Formeu-vos-en un judici crític.
- Redacteu el vostre comentari, a partir del treball anterior en tres parts: a) introducció o presentació del poema; b) exposició de la idea central i de com és desenrotllada; c) conclusió - resum.
Les figures retòriques
Les figures retòriques són un recurs literari preestablert, que un escriptor aplica al text perquè guanyi en densitat literària. És un ús determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seva interpretació. Segons el camp de la llengua amb què es relacionin, es divideixen en recursos fonètics, morfosintàctics o semàntics.Una altra opció és que busqueu un diccionari de figures retòriques (de ben segur que en trobeu a la biblioteca).
Recordeu que necessiteu aquest material per treballar a classe, i que de cara a l'examen haureu d'haver-ho "interioritzat".
27/2/09
De família de forners...
http://www.escriptors.cat/autors/andresv/
Visiteu-la, llegiu els dos primers paràgrafs de l'apartat dedicat a la biografia i redacteu un esbós de la infantesa i l'adolescència del poeta tot contestant aquests punts:
a) Quan va néixer Vicent Andrés Estellés?
b) On va néixer?
c) A què es dedicava la seva família?
d) Quin ambient es respirava en la seva família durant la seva infantesa? Per què?
e) Quina edat tenia quan va començar la Guerra Civil espanyola?
f) Com va passar Vicent Andrés el temps de la guerra?
g) Què va haver de fer, en acabar la guerra?
h) Quan començà a escriure?
2. Fixeu-vos com parla el mateix Estellés del seu pare. Llegiu el fragment que hi ha a continuació i després contesteu:
"El meu pare era «de l'horta». Mai no he sabut aclarir si la barraca on va néixer, i que, temps enllà, per una evolució bàrbara i natural, es convertiria en una modesta alqueria, pertanyia al terme municipal de València o a què collons. Treballava de forner. Abans havia estat aprenent de mecànic i quatre o cinc coses més. Es va convertir, probablement —tot són conjectures, per a mi: no en sé res de cert—, en forner en conèixer la que seria la seua dona, que era filla d'un vell patriarca republicà que havia creat diversos forns a Burjassot i a la ciutat i que, finalment, va trobar la mort, d'un tir d'escopeta, a la boca d'un forn. El meu pare, possiblement així, es va iniciar en l'ofici de forner. Amb el temps fou un paler de molta anomenada: d'anomenada, fins i tot, comarcal."
Vicent Andrés ESTELLÉS, Tractat de les maduixes
a) Esbrineu el significat d'aquestes paraules: barraca, alqueria, patriarca i paler. Podeu fer les vostres consultes al Diccionari de la Llengua Catalana DIEC 2, en línia
o a l'Enciclopèdia Catalana (enllaç que teniu permenent al bloc).
b) Quin sentit té en el text l'expressió «de l'horta» en relació amb els orígens del seu pare?
c) Quins són els orígens polítics ideològics de Vicent Andrés ESTELLÉS, si ens atenim a l'ascendència familiar?
3. Llegiu el següent text autobiogràfic, en què el poeta parla d'uns seus records d'infantesa, i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:
"A la porta de l'alqueria de la meua àvia hi havia una parra. També hi havia, entre unes pedres d'un bancal, enfront, diverses plantes: hi predominaven els geranis i hi havia una amable conflagració d'aromes. Però, sobretot, recorde el luxe, ubèrrim, de la parra, el goig dels pàmpols movent-se amb una mica de brisa, i entre ells els pomells. Davant casa la meua àvia hi havia un camp, que era del «tio Mena», també parent meu, un home –en la meua memòria– gran i sanguini, molt bevedor. El «tio Mena», moltes vegades, anava amb un llegonet a treballar el seu
camp. De vegades, mig vinclat, encara, sobre la terra, raonava, deia disbarats, coses gracioses, acudits, al meu pare, a la meua àvia, sempre tan seriosa."
Vicent Andrés ESTELLÉS, Tractat de les maduixes
b) Es tracta d'uns records bons o dolents? En què us baseu per afirmar-ho?
c) Al text hi ha algunes expressions que pertanyen al camp semàntic dels sentits. Indiqueu-les.
d) Si haguéssiu de prendre el «tio Mena» i l'àvia del poeta com a model de la manera de ser de la gent de l'Horta de València del primer terç del segle XX, com diríeu que eren els homes i les dones?
e) Així doncs, durant la infantesa del poeta, la vida a Burjassot tenia un caràcter més aviat urbà o rural? Per què?
4. Actualment, Burjassot és una ciutat propera a València. Malgrat les transformacions modernes, la comarca de l'Horta de València conserva un paisatge molt característic, que Vicent Andrés Estellés va viure de petit. Busqueu imatges del paisatge de Burjassot i la seva comarca, i situeu-los a un mapa (http://maps.google.com). (Dues fonts interessants per trobar imatges són la Hiperenciclopèdia i el programa Google Earth. Hiperenciclopèdia: Des de l'escriptori de l'edu365. http://www.edu365.cat/. Google Earth: http://earth.google.com/)
5. Quan Estellés tenia dotze anys, va esclatar la Guerra Civil espanyola. En la següent citació, ell mateix explica com va viure aquells anys. Llegiu-la i contesteu les qüestions que hi ha a continuació:
"–Hi ha una cosa que necessite dir-la, no perquè vaja bé en aquests moments que vivim a l'Estat espanyol, sinó que, per ser honest, he de dir que recorde especialment el 14 d'abril. Si vols, uns dies després; a Burjassot, foren uns dies frenètics, era un poble que es posava en marxa per fi, amb banderes, un poble que es llançava al carrer. Recorde que la meua mare em va dur, agafat de la mà, jo tenia aleshores sis o set anys, a la plaça del poble. La meua germana, que era més
petita, tenia uns mesos, la duia al braç. Recorde aquell 14 d'abril d'una manera fulgurant, una cosa bellíssima. Després, del 18 de juliol, exactament, no me'n recorde. Del 19, que fou un diumenge, sí. Uns llauradors havien deixat al meu pare que sembràs melons en un solc. El dia 19 va anar per tal de carregar-los i em va dur amb ell i, quan érem a la muntanya, es va parlar que els militars s'havien revoltat. Però res, una cosa vaga. D'aquell temps, recorde més cançons de Carlos Gardel... Després, en tornar de la muntanya, a la tarda, recorde un control que s'havia establert a l'entrada de Burjassot, un control de milicians, i llavors va començar un temps bellíssim, un temps per a mi memorable, ho guarde com una petita relíquia. El temps de la guerra fou per a mi un temps feliç a més no poder. La guerra, la vaig passar sencera al meu poble. Durant la guerra, vaig conèixer coses bellíssimes, coses que m'han acompanyat i coses que m'han desesperat de vegades. I contrastava amb el temps de la postguerra, ple de cauteles.
Montserrat ROIG, Retrats i personatges
a) Quins fets històrics van produir-se exactament un 14 d'abril i un 18 de juliol? Indiqueu-ne l'any concret.
b) Quines diferències hi ha entre els records d'una i altra dates?
c) Qui era Carlos Gardel?
d) Com s'explica que es recordi més de les cançons de Carlos Gardel que del que va passar el 18 de juliol?
e) Penseu en l'edat que tenia Estellés aleshores i escriviu per què us sembla que la valoració que fa del temps de la guerra és tan positiva.
f) Expliqueu la diferència que ell mateix assenyala entre el temps de la guerra i el que va venir després.
Heu de fer aquestes activitats en un document de http://docs.google.com (el títol del document haurà de ser els vostres noms) i després haureu d'enviar-me'l a mi (recordeu l'opció de compartir un document). El treball s'ha de fet en parelles i s'ha de presentar abans del 06.03.09.
25/2/09
La rima
Una aproximació a l'obra de V. A. ESTELLÉS
Per fer una primera aproximació a l'obra d'aquest autor podeu escoltar alguns dels seus poemes musicats. Recordeu que ESTELLÉS parla sobre la vida i la mort, i tot allò que ens passa entre aquests dos estadis.A la mateixa pàgina hi trobareu també alguns poemes d'Ausiàs MARCH que, p
oeta valencià com ell, sovint va ser la seva font d'inspiració i un bon model a seguir.24/2/09
Introducció a l'anàlisi poètica.
31/1/09
"Vaca suïsa", de Joan OLIVER
"La vaca cega"
Joan OLIVER, l'escepticisme apassionat
Aquest vídeo resumeix la trajectòria literària de Joan OLIVER, que sempre va estar molt lligada amb la seva història personal. Explica molt bé, com al costat de la seva obra poètica (que va ser la seva gran realització) hi ha la seva obra teatral (la seva gran passió frustrada) i també la seva obra com a periodista. Comprovem com en tots els seus escrits, J. OLIVER té "una mirada perspicaç, irònica, antisentimental i una continuada reflexió moral dita a mitja veu".
26/1/09
Joan OLIVER - Pere Quart
"Tirallonga dels monosíl·labs"
Una llengua avara -doncs rica- em permeté aquesta contribució anticipada al tan plausible programa d’austeritat.
DEDICO AQUEST CURIÓS EXERCICI A JOSEP ROS I ARTIGUES. PETIT SENYAL D’AFECTE. I D’ESPECIAL RECONEIXEMENT (QUI HO PUGUI ENTENDRE, QUE HO ENTENGUI).
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull- ei, si pot ser -:
Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic i un poc de pac - o un xic de sou i un xic de xec.
I un poc de sol i un poc de sal. I un poc de cel.
Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel.
I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit i un xic de cor i un poc de crit.
I un xic de llum i un xic de so: un poc de llamp i un xic de tro.
Un poc de goig i un xic de bes i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort i un poc del fluix. I un poc de rom i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc - tres reis, dos nous.
I un poc de groc i un xic de gris i un xic de verd. I un xic de blau.
Un poc de tren i un poc de nau; i un xic de rem.
Un xic de vent. I un poc de neu. I un poc de rou.
I un poc de veu - i un poc de vot. I un poc de cant. I un xic de vers. I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix. I un poc de greix.
I un xic de feix. I un poc de gruix. I un poc de carn i un poc de sang; i un poc de pèl. I un poc de fang i un xic de pols.
Un xic de flam i un poc de gel.
Un poc de Sant i un xic de drac.
Un xic de risc i un poc de rés - i un poc de rus.
I un tros de camp i un xic de fruit; un tros de clos prop de la llar amb aus i flors. I un poc de bosc amb pins i brins.
I un xic de font. I un xic de riu i un poc de rec i un poc de pont. I un poc de gorg.
I un poc de mar i un xic de port.
I un poc de llor.
I un xic de lli i un poc de cuir i un poc de pell i un xic de fil.
Un poc de lluc i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust i un xic de rang.
I a més del meu un poc del seu i un xic de llur.
Vull ser: ruc? clerc? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest? llosc? nou? vell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple? dolç? tosc? sec? moll? greu? lleu? curt? llarg? fosc? clar? xaix? fi? Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.
Del llibre Circumstàncies.
“Corrandes d'exili”
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra plena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra. Abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarona amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. «Com el Vallés no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la plana un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita que la somio completa.
25/1/09
Activitats tercer acte
21/1/09
Activitats segon acte
2. Caracteritza els personatges masculins a partir del text.
3. Caracteritza els personatges femenins a partir del text.
4. Explica quins són els problemes matrimonials entre l'Oleguer i l'Eulàlia. Exemplifica-ho amb alguna cita.
5. Busca una frase que et sembli rellevant d'aquest segon acte i comenta-la.
12/1/09
Activitats primer acte
2. Descriu els dos personatges principals utilitzant algunes cites del llibre que justifiquin el teu discurs.
3. Quins són els retrets que es fa aquest matrimoni? Fes dues columnes on es vegi clar qui retreu què.
4. A quina classe social diries que pertany el matrimoni? Justifica la teva resposta.
5. Redacta un possible final per a la història que has llegit.
Treballar Ball robat
PD: Fixeu-vos que hi ha enllaços a altres pàgines web que us poden ampliar alguns conceptes.