He trobat aquest conegut poema de J. OLIVER publicat dins Bestiari, i musicat per Santi Arisa. Esteu a un clic de sentir-lo i llegir-lo.
Aquest poema és una paròdia i una reelaboració irònica d'un poema de Joan MARAGALL: "La vaca cega". El que pretén OLIVER amb el seu poema és tornar els animals al seu lloc per tal d'evidenciar la manipulació retòrica.
Aquí us deixo el text de MARAGALL perquè pogeu comparar-los.
"La vaca cega"
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada