Narcís Oller, narrador.
La crítica contemporània ha vist en Narcís Oller el creador de la novel·la catalana moderna. I això significa que l'autor va escriure la seva obra narrativa sense una tradició anterior, va haver de partir de zero, perquè remuntar-se al Tirant lo Blanc era inevitable. L'escriptor va trobar-se amb dues dificultats bàsiques. La primera, la tria de la llengua. Ja hem vist que el procés de catalanització de la literatura al segle XIX és llarg. I Narcís Oller, com molts d'altres escriptors de l'època, va començar escrivint en castellà quan encara la seva vocació literària no estava prou articulada. Però a partir d'un moment, fa un tomb en l'aspecte lingüístic i decideix escriure tota la seva obra en català. Un motiu concret va ser, com hem vist, la commoció que van causar-li els Jocs Florals del 1877. Però hi ha una altra explicació més profunda per a aquest canvi de llengua, que està relacionada amb l'altre problema que va haver d'afrontar l'escriptor: la tria d'un model de novel.la. La realitat va interessar Narcís Oller com a matèria literària; la realitat que ell coneixia, per tant una realitat propera, la de la societat catalana de l'època. La seva voluntat realista el va portar a la necessitat d'utilitzar la llengua pròpia, que era la llengua dels seus personatges fets de carn i ossos i inserits en la Catalunya burgesa del segle XIX -una llengua, d'altra banda, col.loquial, que en fos ressò i que contribuís a la versemblança dels seus herois de ficció-. El seu convenciment va ser tan fort que de res van servir les opinions contràries d'altres escriptors famosos de l'època, com Benito Pérez Galdós.
[...] La producció olleriana ens presenta una autèntica galeria de personatges. L'autor s'hi apassiona més enllà de les coordenades naturalistes. Hi observem una tendència a la idealització de certs personatges, els més apreciats per l'autor, amb el contrapunt de la caricatura grotesca a què són sotmesos d'altres, els que ens presenta com a negatius. Les creacions més perfectes corresponen a personatges femenins, més rics, més humans, amb personalitat individual, amb una psicologia que evoluciona. En canvi, els masculins són fets d'una manera més premeditada, obeeixen a unes directrius de l'autor que sovint els tracta com a prototipus.
(Maria Lluïsa Cunillera: Edició crítica i didàctica de La Bogeria de Narcís Oller. Barcelona: Barcanova, 1991).
Destaqueu els punts més rellevants d'aquest article.
[...] La producció olleriana ens presenta una autèntica galeria de personatges. L'autor s'hi apassiona més enllà de les coordenades naturalistes. Hi observem una tendència a la idealització de certs personatges, els més apreciats per l'autor, amb el contrapunt de la caricatura grotesca a què són sotmesos d'altres, els que ens presenta com a negatius. Les creacions més perfectes corresponen a personatges femenins, més rics, més humans, amb personalitat individual, amb una psicologia que evoluciona. En canvi, els masculins són fets d'una manera més premeditada, obeeixen a unes directrius de l'autor que sovint els tracta com a prototipus.
(Maria Lluïsa Cunillera: Edició crítica i didàctica de La Bogeria de Narcís Oller. Barcelona: Barcanova, 1991).
Destaqueu els punts més rellevants d'aquest article.
9 comentaris:
L'article de Maria Lluïsa CUNILLERA es centra en els següents aspectes:
1. La tria d'OLLER en quant a la llengua per escriure les seves obres
2. La tria d'un model de novel·la
3. Els personatges
- Preferits idealitzats, negatius caricaturitzats
- La diferent caracterització dels femenins i els masculins
Ma.Luïsa Cullinera
Els punts més rellevants d’aquest article de L. CUNILLERA ,es quan ens explica el que a suposat per a OLLER el canvi de idioma, la catalanització del s.XIX a causade la admiració cap els jocs florals. També perquè Oller utilitza personatges ,reals de carn i ossos propis de la burgesa de Catalunya son característiques que fan que les seves obres pertanyen a l’època moderna, aquestes obres modernes es basaven en una realitat propera a ell. Ella ens diu que OLLER utilitza molt els personatges idealitzats amb un contrast de caricatura grotesca i que en les seves creacions els personatges mes importants son femenins caracteritzats per la personalitat individual i els masculins tan sols com uns personatges prototips.
En l'article de Maria Lluïsa CUNILLERA, els punts més rellevants són, entre d'altres, l'evolució de Narcís OLLER com a autor després d'haver hagut d'arrancar de nou la prosa catalana, tot hi que en un principi ho feia en castellà.
D'altra banda es centra en la societat de l'època, i en el convenciment extrem de l'autor envers les seves obres.
Finalitza amb una descripció des del seu punt de vista dels personatges en general de les obres d'OLLER, idealitzats en certa manera.
Els punts mes rellevants de l'article de Maria Lluïsa Cunillera opinant sobre Narcís Oller, y el seu llibre La Bogeria són:
-Que Oller escrigués en Català la seva obra, deixant de banda les dificultats del procés de Catalanitzaciò.
-Que desprès del problema de la llengua s'enfrentès per escollir un tipus de novel·la
-Els personatges
·a alguns els idealitza perque els aprecia i dels que presenta com a negatius se'n burla amb caricatures grotèsques
·els personatges femenins son perfectes i els masculins obeeixen unes doctrines i un prototip.
Aspectes més importants de l’article:
-La catalanització d'Oller
-La representació de la burgesia de l’època.
-Idealització dels personatges amb el contrapunt de la caricatura grotesca
Els punts més rellevants de l'article són els seguents:
-Oller es converteix en el creador de la novel.la catalana moderna.
-Passa d'escriure del castellà al català.
-Voluntat d'utilitzar una llengua pròpia, incloent col.loquialismes
-Va més enllà de les teories naturalistes i tendeix a utilitzar la idealització de personatges.
Els punts més rellevants d'aquest article son:
-La visió per part de la critica contemporània, que veu a Oller com el creador de la novel•la catalana moderna.
-Les dificultats bàsiques amb les que es va trobar Narcís Oller, com la tria de la llengua per escriure les seves obres o la tria d’un model de novel•la.
-La realitat que l’interessa a Oller és la realitat més propera, la que viu la societat burgesa catalana del s.XIX.
-Els seus personatges, que tendeix a idealitzar-los.
Al començament Oller sempre va escriure en castellà, però a partir dels Jocs Florals, al 1877, va començar a escriure en la seva llengua, el català. I també, un altre motiu va ser la tria d'un model de novel·la.
La seva matèria literària és la realitat catalana més propera de l'època, i la utilització d'un català coloquial.
Un altre punt important són el personatges, caricaturitzats de manera negativa i grotesca; els femenins com evolutius i individuals, i els masculins de manera premetitada.
Aquest article de Maria Lluisa Cunillera es basa en fiferents punts:
entre ells es troben la manera que va triar en el llenguate el escriure les seves obres OLLER.
Després de la llengua, que tries un tipus de novel·la.
Els personatges, els descriu de diferents maneres el prototip femeni que es el perfecte, i el masculí d'una manera més diferent, idealitza els personatges de manera grotesca i caricaturitzats.
Publica un comentari a l'entrada