-Desenganya't: no hi ha paritat. Els cas d'en Daniel no és neurastènia pròt dita, com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anopiamenmalies de raó, que (ja us ho vaig dir), per a mi, va morir boig. ¿Quin podia ser el fruit d'aquest matrimoni? L'atavisme és una causa predisposant indiscutible. L'etiologia de les malalties mentals l'assenyala com una de les infal·libles. Què més? Té una germana epilèptica. La conducta de l'altra, de l'Adela, amb les seves exaltacions eròtiques ¿no és la d'una persona desequilibrada? A ell, a en Daniel, ¿quan l'heu vist conduir-se com un home sa?
1. Quines són, segons el personatge que parla, les causes de la malaltia mental de Serrallonga? A quin tipus de determinisme fan referència aquestes causes?
Fragment 2
-No Armengol, no; no riguis. Aqueixa gelosia, tan infundada i ridícula, me la miro jo com un producte estrafet d'una causa tristament sèria. El pobre Daniel no se n'adona, però a mi em sembla que ho veig clar. En Giberga l'ha qualificat de boig en converses; en Giberga va dar un dictamen en aquest sentit en l'expedient d'incapacitat de que vaig parlar-te; en Giberga va proveir d'arguments en Pons per a latriata demanda del plet... Doncs dins del cervell de Daniel, la figura d'en Giberga (no ho dubtis) ha pres cos i caràcter de perseguidor inclement, infatigable; de lladre traïdor de la seva felicitat. Ai! i que en té poca la humanitat de misericòrdia per a aquests enteniments malalts, que hauria de tractar com flors d'estufa en honra seva i per deure sacrosant! Oh! no ho dubtis: jo no sé si hi ha lesió, com en Giberga suposa, o si no n'hi ha; les causes de les malalties mentals (l'etiologia, que ell en diu) les tindran o no, els metges, conegudes... potser sí, jo no ho sé pas; però a mi em sembla que no pot ser; que és un misteri tan gran, tan insondable, com el de l'essència i funcionament de la raó mateixa. I quan jo considero això i penso que dintre tot ordre misteriós la major precaució és poca, m'escruixeixo de veure com, savis i ignorants, venim tractant els cervells fluixos. Quantes vegades no m'he penedit del que tu i jo, criatures encara i per criatures que fóssim, vam fer al pobre Daniel a la Ciutadela. ¿No ens tocarà també una part de culpa en el desastre de què em parles?
-Home, home! Quina era la nostra intenció?
-Ah!, aquí anava.. Vull dir que, amb intenció o sense, però sempre amb una imprevisió cruel, començant pels de la família i acabant pel darrer xaval de carrer, la societat en massa és qui empeny i estimba a aqueixos fossars de carn viva que en diem manicomis el noranta per cent dels qui hi pateixen. I això és horrorós, Armengol! Aquí tens, per exemple, en el nostre cas, el comportament de les germanes, el d'en Giberga...
Narcís OLLER, La bogeria (1898).
1. Al text anterior veiem l'opinió de l'advocat de Serrallonga sobre la seva malaltia mental. Fins quin punt està d'acord amb el que pensa el metge (Giberga) sobre aquest tipus de malalties?
2. Resumeix l'opinió que expressa l'advocat sobre qui té en part la culpa del procés de bogeria que afecta algunes persones. L'advocat pensa que podria modificar-se aquest condicionament o que és inevitable?
28 comentaris:
He intentat llegir el text però em surten molts símbols i no es llegeix bé. Aviam què passa.
jo tambè he intentat llegir pero hem surten simbols!!
no se k ha passar....?
Hi déu haver algun error perquè em surt mig símbols mig lletres.
A mi també em passa!
Fins demà!
A mi també em surten símbols en lloc de lletres, però he fet el que he pogut.
Fins demà
Si, a mi també em pasa. Em surten molts simbols i no es pot llegir.
Surten uns simbols com extranys,
no em deixa llegir el que posa..
bé, si de cas demà a classe ho parlem.
Fins dema
Vaig deixar ahir el meu comentari a l'altra entrada, pero tampoc se'm veu el text.
Fragment 1.
Giberga, el metge que parla en aquest fragment atribueix la malaltia mental de Serrallonga al seu entorn familiar i a la seva herència genètica. Això fa referència al determinisme, corrent que atribuïa les malalties mentals a l’herència genètica i l'entorn social.
El text explica la enfermetat mental de Serrallonga i el seu estat anímic.
Es pot relacionar amb la teoria d'Emile Zola sobre el determinisme ja que parla d'una enfermetat mental.
Fragment 1.
ex1. Segons el personatge que parla, la malaltia mental de Serrallonga és hereditària. Diu que la seva mare era una histèrica, que el seu pare va morir boig i que les seves germanes tampoc estan massa bé, i que per tant es normal que en Serrallonga no estigui del tot fi. Diu que en Serrallonga ja va néixer boig.
Això correspon al naturalisme ala idea principal de la herència.
Fragment 2.
ex1. L’advocat no està d’acord amb el que diu el metge. Ell creu que en Serrallonga no té una lesió, pensa que la seva bogeria no es deguda a l’herència sinó al seu entorn social.
Ex2. L’advocat pensa que segons l’entorn que t’envolti la teva personalitat varia. Pensa que aquest condicionament podria modificar-se, no neixes ja d’una manera sinó que et vas formant a mesura que creixes.
Fragment 1
1_ Les causes de la malaltia mental d' en Serrallonga és la vesània hereditària, es a dir,que aquesta malaltía s'hereda de generaciò en generaciò.
Fan causa al determinisme de l'herència genètica.
Fragment 2
1_ L'advocat pensa que harurien de tractar en Serrallonga amb més cuidado, i que no està boig, simplement està trastocat ja que ha passat uns dies tancat a la casa de la Ciutadella en canvi en Giberga pensa que no, que està boig perque es comporta de manera extranya i la seva família està tambè boja, i pensa que això es hereditàri.
Fragment 1.
1.Segons el text té "vesània hereditària", és a dir, que li ve de família, ho té de neixament.
Pertany al determinisme que es basa en l'herència genètica.
Fragment 2.
1.Suposen que no hi ha lesió pròpiament dita, sinó que és una cosa mental.
2.En part, la societat té part de la culpa al rebutjar-los sense miraments, que encara sabent que és una persona el tracten com per tancar-lo al manicomni perquè sòn homes ignorants de "cervells fluixos".
En aquella època segurament era inevitable ja que la mentalitat de la gent era molt tancada, d'altra banda depèn de cadascú de les persones si es pot modificar o no.
Fragment 1
Segons en Giberga, que és el personatge que parla, en Daniel és boig perquè va néixer predestinat a ser-ho, per causa de la seva herència genètica: tenia pares bojos. Aquest fragment exposa una de les dues idees del determinisme que pregonava É. Zolà, l’herència. Oller discrepava amb aquesta idea, però estava d’acord amb l’altre, la de que el medi, l’entorn, determina a la persona.
Fragment 2
L’advocat (narrador) contempla l’opció que els metges pensin que els estats de “bogeria” com els d’en Serrallonga siguin deguts a un lesió mental o a la seva genètica, en tot cas aspectes físics ja preestablerts i inevitables, però no hi està d’acord. Ell creu que la manera de ser de cada persona no ve motivada per cap aspecte físic ni genètic, si no que és un misteri, alguna cosa més espiritual. Creu que es deu a molts factors imprevisibles i incomptables que influeixen en la persona, però no de manera irrevocable, ja que la seva manera de ser pot canviar. És a dir, ell creu que el comportament d’en Daniel pot modificar-se. Alhora, defensa que aquests factors del medi que influencien a l’individu són en gran part les relacions amb els altres i, concretament en el cas d’en Serrallonga, creu que les persones que l’han envoltat al llarg de la seva vida l’han tractat d’una manera que l’ha portat a ser com és. En conclusió, creu que les persones del seu entorn són en part responsables de que en Serrallonga estigui en l’estat que està.
Fragment 1:
La malaltia mental de'n Serrallonga diuen que és hereditària: la seva mare era un histèrica, el seu pare pare boig i les seves germanes també. Totes aquestes característiques fan referència a les teories del detenirminisme hereditari d'Émile Zola.
Fragment 2:
En Giberga pensa que és un boig en converses, un incapacitat, que té una lesió al cervell, ...
Però l'Armengol i l'advocat pensen que el procés d'embogiment és la conseqüència de fets que li han passat, com estar tancat aquells mesos a la Ciutadella, i a sobre fer-li creure la publicació dels seus articles. Ells pensen que té una malaltia mental.
Segons Gibrella, el metge del poblé(Vilania), les causes de la seva malatía es per l’herència biológica segons l'etiologia de les malaties metals es produeix quan ets un nen.
El determinisme del qual parla en aquet fragment es de que aquestes malalties es debut a l'heréncia, i al medi social en que Daniel ha crescut, es per això que es explica els problemas de la seva familia. la sa mera havia sigut una histèrica, una de les seves germanes es hepilèptica que en aquests moments no era una malaltia al qual pot sertractat com ara y per últim te una germane amb certess exaltacions eròtiques. tot aixo ens demostra que per el seu entor social pateix aquesta malaties el Daniel Serrallonga.
FRAGMENT 1-
1.Les causes de la malaltia mental d'en Daniel Serrallonga són hereditàries, el nèixer ja les portava innates genèticament ja que la seva mare va ser una histèrica, el seu pare tenia anopiamenalies de raó, tenia dues germanes una d'elles era epil·leptica i l'altre tenia exaltacions eròtiques.
En Daniel, un home extravegant, desprès de tot el que havia vist i com es trobava en el seu entorn familiar va anant augmentant la seva bogeria.
Fan referència a la discusió sore la validesa del Determinise de l'herència genètica i l'entorn social.
FRAGMENT 2-
1.L'advocat, no està gaire d'acord amb el que diu giberga (el metge), l'advocat pensa que no hi ha lesió, diu que la bogeria que té es deguda al entorn social i no a l'entorn familiar.
2.L'advocat, pensa que la persoanlitat be depèn a l'entorn el qual t'envolta. L'advocat pensa que mentre vas creixent et vas formant d'una manera diferent a la qual es nascut. Es a dir mentre creixes evoluciones de diferent manera.
Fragment 2
Ex1:Segons l'advocat,narrador,Daniel pateix alguns trastorns psicològics a causa del temps que ha estat en la Ciutadella. En canvi Giberga, el metge, creu que ell esta boig per això sinó també per el seu entorn social es allí on menciona a les seves germanes. Es a dir que el narrador creu que tots el que estan en els manicomis tenen el cervell fluix, mentre que el Serrallonga tan sols passa uns mals moments a causa del l’estància en la Ciutadella, i Giberga tes bassa en els estudis etiològics.
Ex2: L’opinió del advocat es que te part de culpa la seva família (medi social), que la seva malaltia va evolucionant segons ell va creixent. Segons ell totes les seves malalties es podien condicionar per els canvis que va passant durant la seva vida.
Fragment 1:
1. Quines són, segons el personatge que parla, les causes de la malaltia mental de Serrallonga? A quin tipus de determinisme fan referència aquestes causes?
Segons en Giberga, les causes de la malaltia d'en Serrallonga son d’herència genètica (que es la teoria d'Emile Zola). Ell creu que com la seva mare era un histèrica, el pare suposadament va demostrar casos de bogeria, i a més te dos germanes que li donen molts mal de caps, això es el que provoca que en Serrallonga estigui malament del cap.
Fragment 2
2_L’advocat diu que segons l’entorn al que t'expossis o que t'envolti ets d'una manera o d'una altre, pero diu que es possible canviar el condicionament, es a dir, que es pot modificar ja que segons creixes el teu caràcter i la teva forma de ser varia.
Fragment 2.
2. Ell pensa que és l'entorn qui et va creant la teva manera de ser i que aquest condicionament es pot modificar, segons tu canviis d'entorn a mesura que vas creixent.
Fragment 1: En Daniel està envoltat d'una família que no està bé del cap i apart té una "vesània hereditària". El tipus de determinisme es entorn i hereditari.
Fragment 2: L'advocat no creu que estigui boig sinó que té algu mental. La culpa la té el seu entorn, les seves germanes, els seus pares... i es pensa que això es pot modificar.
Fragment 2.
1. El narrador i en Giberga coincideixen els dos en que creuen que no hi ha lesió física, sinó mental.
2. L’advocat adjudica la culpa de la bogeria de Serrallonga a tots els fets que ha viscut, es sent culpable per la broma de quan en Daniel estava a la presó, però també creu que les germanes i l’entorn familiar a repercutit. Creu que es pot modificar, canviant d’ambient.
Fragment 1:
Les causes de la malaltia són una vessània hereditaria. La mare és una histèrica i el pare era boig. Les germanes, una era epilèptica i l'altra s'exaltava eròticament. Les causes fan referència a les idees del determinisme de Zola que parla de l'herència genètica.
Fragment 2:
L'advocat creu que pot ser que en Serrallonga estigui boig de neixement, però no ho vol creure. Mentre que en Giberga creu que en Serrallonga és boig des que néix, l'advocat creu que la culpa d'aquest comportament boig prové de la influència que li crea l'entorn.
L'advocat creu que la culpa de l'embogiment de les persones es deu amb intenció o sense a totes les persones que formen l'entorn de l'individu. Pensa que es pot evitar si l'actitud de l'entorn d'aquestes persones fos més correcte.
Hola, ja he creat la compta.
Publica un comentari a l'entrada