La Papallona i el seu moment cutural.
Diverses caricatures contemporànies publicades en la premsa popular atesten vivament la celebritat guanyada per la figura de Narcís Oller durant les últimes dècades del segle XIX i la part que hi tenia la popularitat de la seva primera novel.la, La papallona (1882). Més de mig segle després, Joan Triadú pogué observar que "l'èxit de La papallona fou el més gran que tingué Narcís Oller, i encara avui és probablement la seva obra més popular". Així, la sentència de Manuel de Montoliu, "És la seva obra mestra per unànime veredicte de l'opinió il.lustrada i de la crítica competent" No obstant això, hi ha hagut, entre la generació següent de lectors i crítics, més ascèptics, més exigents o potser simplement més tocant de peus a terra, una tendència a tractar La papallona amb reticència o bé a relegar-la decididament a una posició secundària. La papallona ha anat derivant cap a incloure-la, juntament amb Vilaniu, en una categoria de creacions imperfectes o problemàtiques en què es transparenta la contradicció bàsica en la visió i el procediment literari d'Oller; una contradicció que ja li reconegueren els seus primers lectors i que ha estat resumida succintament per Beser com "l'enfrontament de dos mons culturals i literaris difícils d'unir: per un costat, el realisme vorejant el naturalisme zolià; per l'altre, aquest sentimentalisme moralista que sembla allunyar-nos cap al romanticisme tradicional".
Maurici Serrahima considera l'esforç que per a Oller significava la creació d'un llenguatge narratiu, d'un estil novel.lístic "sense la companyia d'uns mestres anteriors" i donades les deficiències, per al seu propòsit, del català literari de l'època.
L'estrena novel.lística d'Oller se situa plenament en el procés d'adaptació de les estructures convencionals de la romàntica novel.la d'aventures a les necessitats d'un realisme conscient, amb fonaments filosòfics, que aspirava a la reproducció objectiva de la vida contemporània. L'harmonització de les dues línies, la popular i la culta o cientificista, la romàntica i la realista, segons els paradigmes oferts per Balzac, Dickens i Pérez Galdós, és un tret força distintiu de la gran tradició narrativa del segle XIX europeu. La papallona n'és el prototipus en català. I, juntament com a prototipus, exterioritza i destaca tant els ingredients simples com algunes contradiccions del fenomen genèric.
Maurici Serrahima considera l'esforç que per a Oller significava la creació d'un llenguatge narratiu, d'un estil novel.lístic "sense la companyia d'uns mestres anteriors" i donades les deficiències, per al seu propòsit, del català literari de l'època.
L'estrena novel.lística d'Oller se situa plenament en el procés d'adaptació de les estructures convencionals de la romàntica novel.la d'aventures a les necessitats d'un realisme conscient, amb fonaments filosòfics, que aspirava a la reproducció objectiva de la vida contemporània. L'harmonització de les dues línies, la popular i la culta o cientificista, la romàntica i la realista, segons els paradigmes oferts per Balzac, Dickens i Pérez Galdós, és un tret força distintiu de la gran tradició narrativa del segle XIX europeu. La papallona n'és el prototipus en català. I, juntament com a prototipus, exterioritza i destaca tant els ingredients simples com algunes contradiccions del fenomen genèric.
(Alan YATES: Narcís Oller. Tradició i talent individual. Barcelona: Curial, 1998).
Comenteu les idees més importants del text.
10 comentaris:
HOLA!
El text tracta de l'obra més important d'OLLER, "La Papallona".
Les idees principals del text:
-La importància de "La papallona" com a obra.
-Les diferents crítiques de l'obra, de les bones fins a les més exigents en que l'han deixat amb els últims llocs.
-El Realisme-Naturalisme i el Sentimentalisme que si reflexa.
-L'harmonització de dues línies, la popular i la culta o cientificista, la romàntica i la realista
-"La papallona" com a prototipus.
Idees importants del text:
-una de les seves obres amb més èxit “La papallona” que es considera fins ara.
-Els lectors o crítics creuen que es tracta de una oposició secundaria es adir amb alguns errors en la contradicció difícil d’unir:
*del realisme i el naturalisme
*del sentimentalisme moral amb el romanticisme tradicional
-Un tret força distintiu del mon literari europeu del segle XIX es l'harmonització entre el popular i el culto o científic, la romàntica i la realista.
-La papallona es caracteritzada també per ser un prototipus en català, on surten algunes contradiccions de fenomen genèric
Les idees principals del text de Alan Yates que parla de Narcís Oller són:
-La popularitat de "La Papallona"
-Mostra les crítiques bones sobre la obra i les dolentes de la crítica competent.
-L’enfrontament de dos mons culturals i literaris com el realisme vorejant el naturalisme i el sentimentalisme moralista que ens allunya cap al romanticisme tradicional.
-La creació d’un llenguatge narratiu d’un estil novel•lista
-Se situa en un procés d’adaptació de les estructures convencionals a un realisme conscient
-L’harmonització de la línea popular i la culta amb la romàntica i la realista
-“La Papallona” com a prototipus que exterioritza i destaca les contradiccions del fenomen genèric entre d’altres.
Les idees principals són:
1. La popularitat de Narcís OLLER deguda, en gran part, a la seva novel•la de més èxit, "La Papallona".
2. Crítics posteriors opinen que l’estil literari de "La Papallona" és contradictori, ja que pretén unir realisme amb romanticisme.
3. L’harmonització entre aquests dos estils és un tret distintiu de la tradició narrativa del segle XIX.
4. Per aquests motius, “La Papallona” és un prototipus de novel•la del segle XIX.
Idees principals del text:
-Importància internacional de "La Papallona"
-Critiques bones i dolentes sobre l’obra.
-Enfrontament entre el Naturalisme i el Sentimentalisme.
-"La Papallona" coma prototip de novel•la catalana.
Idees principals del text:
-El reconeixement internacional de "La papallona".
-L'enfrontament de dos mons, el realisme i el naturalisme.
-La creació per part d'Oller d'un llenguatge narratiu.
Les idees més importants d’aquest article son:
-Segons Joan Triadú, La papallona va ser l’èxit més gran d’Oller.
-A la Papallona , es dona un enfrontament de dos mons culturals i literaris. El realisme vorejant el naturalisme, i el sentimentalisme moralista.
-Maurici Serrahima reconeixia l’esforç de Narcís Oller per crear el llenguatge de les seves obres, ja que no hi havia precedents ens el quals es podia fixar.
-En aquesta obra es troba una harmonització de les dues línies, la popular i la culta, la romàntica i la realista.
- La impòrtancia i l'èxit de "la Papallona".
- Novel·la criticada per crítics posteriors.
- Enfrontament de dos móns el realisme i el naturalisme, dificils d'unir.
- L'harmonització popular i la culta o cientificista, la romàntica i la realista.
Les idees principals de l'escrit de Alan YATES són:
1- Ens parla de la importancia i la gran popularitat que va tenir la obra de Narcis OLLER, "La Papallona.
2- Ens fa unes critiques e l'obra desdes les bones d¡fins les exigents.
3- Trobem un enfrontament de dos mons: el cultural i el titerari vorjant el naturalisme i el sentimenatalisme.
4- Dos estils ben diferents, és un tret diferent en la tradició narrativa del segle XIX.
5- Per aquest motiu, la novel·la de la papallona es un model versemblant de la novel·la del segle XIX.
Publica un comentari a l'entrada