Aquests dies hem vist Te doy mis ojos, per fer-ne un bon comentari heu de seguir les pautes que trobareu en aquest enllaç.
D'aquest film em va impactar especialment l'escena que incloc en aquest article, per la seva cruesa, i per tot el que representa en la vida de la protagonista. Amb la frase: "Lo ha roto todo", Pilar, obre els ulls d'una vegada, i és ella la que decideix trencar amb tot. Us animo a que comenteu què és allò que més us ha cridat l'atenció i per què.
13 comentaris:
Aquesta escena a sigut la gota final, que li ha donat a Pilar la ra´´o definitiva per marxar.
Una altra escena que m'ha marcat, a sigut quan l'Antonio li confesa al seu psic``oleg que vol saber on est``a la seva dona, qu``e ´´es el que pensa... que es sent poca cosa davant d'ella y per aixo te por que se'n vagi amb un altre home. Jo penso que en realitat estima molt a Pilar, pero aquesta por que l'invaeix, l'impedeix tractar-la be.
Una de les escenes que més hem va impactat va ser quan Pilar es troba en la casa de la seva germana i es presenta l’Antonio per demanar-li que tornès amb ell però, ella li te tanta por que tan sols veure’l tanca la porta encara que ell li diu que l’estima. Ella no accepta i li demana disculpa per la reacció (es possa a tremolar) que te davant ell. Això ens demostra que la Pilar l’estima molt encara que ell li maltracta.
Se’ns dubte aquesta escena és la més cruel i la que més m’ha impactat a mi també. Una altre escena que em va xocar va ser quan l’Antonio baixa del cotxe en meitat de la carretera per desfogar un ràbia que podria haver desfogat en la seva dona.
Lo pitjor de tot és que es tracta d’una cosa que no només passa la pel•lícula; aquest tipus d’escena es produeix a la vida de centenars de dones diàriament.
Aquesta escena és la mes forta de tota la pel•lícula, i la canso que esta adjuntada al vídeo ja ho diu tot.
La pel•lícula, no ens ensenya res de nou sinó tot allò que passa en algunes famílies però que nosaltres no veiem.
La Pilar en aquest cas, com a dona maltractada demostra que ella no vol adonar-se’n del que passa i sempre veu una possibilitat de que tot canviï, però el que passa es que els mal tractadors no canvien.
El final de la pel•lícula es el final esperat però tots els espectadors de la pel•lícula, ja que ens mostra una Pilar que no lluita més per una relació que ni funciona ni funcionarà mai, i ja no deixa que la torni a maltractar.
Aquesta escena va ser la més impactant per a mi, però una de les escenes més tristes que recordo és en el momento que Pilar es deixa convèncer per l'Antonio per tornar a casa tots tres, i ella cedeix. És com fer un pas enrere, ja que havia aconseguit marxar de casa.
En aquesta escena es veu realment com l'home esta boig a més de ser un maltractador.Es una escena en que mostren a l'home agressiu i fora de si.
Encara que, en general, al llarg de la pel·lícula veïem que el maltracte per part de l'home cap a la dona principalment es psicològic.
Al final rep el que no volia: perdre a la seva dona. A causa de la seva obsesió i machisme.
Aquesta escena també em va sorprendre molt, com a casi tots (per no dir tots).
Una altre escena també que m’ha impactat ha sigut quan l'Antonio s'intenta "suïcidar" amb el ganivet per que s'imagina que Pilar el deixarà. Em sorprèn tot el que pot arribar a ocórrer en una casa on hi ha una situació així, tan per part del home com de la dona (no hi ha comparació amb el cas de dones maltractades, però també hi han homes maltractats per la seva parella).
I el que em crida l'atenció es el final...està clar que la decisió que pren Pilar es la millor, però no es el que ocorre normalment avui en dia. Les dones aguanten fins al final al costat del seu marit, encara que pateixin tant, i hi ha molts casos que no acaben bé (amb ell assassinant la dona i a vegades desprès de cometre el delicte suïcidant-se).
Estic d’acord amb el que diuen els meus companys, realment aquesta escena es molt dura. En realitat tota la pel•lícula ho és, i és molt trist que Pilar hagi tingut que arribar fins aquest punt per reaccionar i adonar-se’n de que no podia continuar així.
A part de les escenes dures de maltractament físic, m’ha impactat molt l’ambient que hi ha a la casa de la Pilar, la por que tenen tant la mare com el fill quan Antonio entra per la porta. Veure com tremola la protagonista quan el té davant fa que s’encongeixi el cor.
L'escena que em va fer una mica de pena, però va ser quan en el casament de la seva germana, quan li va dir que tornava amb l'Antonio la seva germana la va intentar convencer que no ho fes, perque ella sabia el que pasaria.. pero Pilar ho va fer perquè no es donava compte.. i després va ser quan es va donar compte que així no es pot manera de viure.
Aquesta es una de les escenes mes impactants, i es el moment que es dona compte ella realment que no pot seguir aixi, pero tambe hi ha quan tornen del camp del dinar i estan dins el cotxe i la Pilar no li diu el que pensa, i surt del cotxe i comença a donar cops.. o la poca confiança que li té a la Pilar perque no li agafa el movil..
o els moments quan l'Antonio arriba a casa, l'ambient que hi ha a la familia, el silenci..
La pelicula generalment te forçes moments impactants que a mi em van impactar i em van engoixar.
Comentari: “Te doy mis ojos”
- Fitxa tècnico-artística.
Pilar: Laia Marull
Antonio: Luis Tosar
Ana: Candela Peña
Aurora: Rosa María
Rosa: Kity Manyer
Terapeuta: Sergi Calleja
John: Dave Money
Juan: Nicolás Fernandez Luna
Lola: Elisabet Gelabert
Raquel: Chus Gutiérrez
Carmen: Elena Iru
- Bio-filmografia de l'autor
L’Icíar Bollaín Pérez-Mínguez va néixer al Madrid el 12 de juny de 1967. Es una directora i una actriu espanyola (va debutar com actriu als 15 anys), filla d’un enginyer aeronàutic i una professora de musica.
Al 1992 va ser escollida la “Mejor Actriz Española” per la revista Cartelera Turia. I va rebre el “Premio Ojo Crítico Milenio de Radio Nacional de España” al 1993.
Una altre obre molt famosa va ser “Ciudad de Cuena”. Es membre de la ¡Academia Española de Cinematografia”.
- Context sòcio-polític
El film es molt novedos. Es d’aquesta societat. Te molta relació amb el seu context socio-politic, ja que el que explica la pel•lícula succeeix molt soviet en els postres dies i sobretot a Espanya.
- Resum de l'argument general
L’argument es original, no es ni una historia de fantasia, ni de fets reals, ni de llegenda. Esta inspirat en la realitat però no es la historia de una dona en concret que va existir. Va sobre totes les dones que tenen que sofrir això a la seva vida, que viuen diàriament un maltractament o físic o sociològic (o les dues coses a l’hora).
Jo crec que la idea bàsica del film es demostrar lo malament que ho passen aquestes dones, i com molta gent intenta ajudar una mica amb aquest tema fent veure’ns que no esta bé el que els hi fan alguns homes, o sigui la seva parella. Es moralitzadora. Vol donar exemple.
- Enumeració de seqüències: delimitar parts
Hi ha començament, nus i desenllaç.
Al principi ens fa una introducció per que ens adonem de quin tema tracta la pel•lícula. En aquesta podem veure a una dona, Pilar que se’n va de casa amb el seu fill molt espantada a casa la germana. I ens dona a entendre que s’ha anat, i que el marit vol que torni.
El nus es tota l’acció de la pel•lícula. Podem veure com la tracta l’Antonio, com la maltracta, i l’ho malament que ho passa ella.
Al desenllaç acaba bé. Per que Pilar s’adona que no pot continuar amb aquest calvari i se’n va de casa i l’Antonio es queda sol.
- Històries dins de la història general
Les histories son la de la mare, que es sap que va viure al costat del marit fins que va morir fent tot el que ell volia, la germana que es casarà, les amigues d’on treballa, algunes expliquen una mica la seva historia i els company de l’Antonio quan va a fer teràpia, que cada un explica per que fa aquesta teràpia.
- Personatges principals
La protagonista de la historia es diu Pilar. Aquesta dona treballa (a la meitat de la pel•lícula comença) en un museu d’art.
Es una dona de cabell castany, ull marrons, la pell bastant blanca i prima.
No es molt presumida, al contrari es senzilla, simple.
De caràcter, es una dona humil, no es extravagant ni cridanera, es tranquil•la, i molt reservada. Depèn del moment la podem veure de diferents maneres, quan treballa veiem a la Pilar alegre, que esta contenta, a més es amable i simpàtica amb la gent. Quan esta amb el marit veiem la Pilar espantada, trista, que no es capaç de somriure. I se la sol veure en alguna escena enfadada, però només quan esta amb el marit (però no li dura molt l’enuig ja que ell en un moment li crida o li fa mal, i ella a de callar).
L’altre protagonista es l’Antonio, el marit de Pilar.
Treballa venen electrodomèstics.
No te cabell, es calb (encara que en te als costats però rapat) i ulls marrons.
Es un home amb molt de caràcter, no sap controlar els seus impulsos (necessita ajuda per això), es una persona dominant, i dramàtica. No se’l veu en casi cap escena feliç o somrient, no sap aprofitar els bons moments que podria passar amb la dona per que esta cap ficat amb els seus mals de cap i imaginant-se coses que no són.
- Els personatges secundaris
Son la germana, la mare i el fill. Desprès estan les amigues del treball de Pilar i els companys de teràpia de Antonio.
La germana es diu Ana. Es una dona amb el cabell castany i ulls marrons.
Es una persona amb caràcter, sincera i bona persona. Vol ajudar la germana i li diu clarament que deixi el seu marit. Es una persona que ajuda la protagonista en molts moments.
La mare de la protagonista es una dona manipulable, amb poc caràcter. Es de les que li diu que continuí amb el marit, cosa que va fer ella mateixa.
El fill dels protagonistes, es un nen de cabell castany, deu tenir uns vuit anys.
No en sabem molt de ell ja que no parla molt i tampoc surt constantment, però ens adonem que ell també te una mica de por com la mare a les situacions i a les reaccions del pare.
Sembla vergonyós.
- L’argument
Un home que maltracta la seva dona. Intenta solucionar-ho anant al terapeuta però com no canvia, ella se’n va de casa.
- Llenguatge
El llenguatge es fàcil d’entendre. Es espanyol tradicional, el que fem servir avui en dia. No utilitza vocabulari molt complicat.
- Tractament de l’espai i del temps
Les escenes succeeixen a casa la germana, Ana; a casa seva, de Pilar i Antonio; al museu d’art; a la consulta del terapeuta; al cementiri; a la tenda d’electrodomèstics; a un bar i al parc.
No es diu exactament quan temps passa en la novel•la, però podem deduir que son mesos, ja que sempre estan en hivern, no arriben a canviar d’estació, a part de que el nen no creix ni els protagonistes canvien d’aspecte.
- Els fets
Els fets a la pel•lícula son reals i molts arriben a ser tràgics i desesperants.
- Color
Son tons apagats, ja que es hivern. A més les escenes quan son tristes o tràgiques no tenen tocs de color, al contrari, abunden el negre i el gris. Així es a les escenes cruels, es veu tot fosc.
- Il•luminació
Depèn, utilitzen molt la foscor de la nit. Però la majoria d’escenes son per el dia. Però quan són al carrer hi ha més llum, i quan arriben al seu pis es més obscur, més tancat, més angoixant.
- Efectes
No són necessaris molts efectes ja que la pel•lícula no tracta de fer coses subreals que costin de projectar. Les escenes son a llocs habituals i ells no tenen que fer en cap moment res especial que necessitin efectes especials.
- Diàlegs respecte la sonoritat
No son ni molt forts ni molt fluixos. Pot ser en algun moment quan parlen entre ells falla una mica la força de la sonoritat, però això dona més impacte i més realisme.
- Música
La música no li vaig prestar molta atenció per que tampoc tenia molt de valor, la pel•lícula ja es valia amb les escenes o quan parlaven. La utilitzen de fons.
- Tipus de narració
Es linial-cronologica. Va seguint una línia, va avançant i les accions succeeixen per ordre.
- Valor dramàtic
Hi ha molt dramatisme. Moltes escenes són dramàtiques, cosa que li dona molta força al film i ens fa patir als espectadors. A més els actor treballen molt bé, sobre tot la protagonista, que es pot veure durant tota la pel•lícula un paper espectacular, una dona espantada en tots els moments. Com a molt hi ha dos moments en que esta tranquil•la. A més dramatitza perfectament el seu paper.
- Temes i qüestions que aborda
El film parla del maltractament a la dona. Es el tema principal, del tema en que es basa la directora.
- Solucions i alternatives
Avui en dia esta molt difícil que amb una simple solució es pugui arreglar aquest problema. Cada vegada va augmenta’n més, cosa que amoïna bastant. Una de les grans solucions es la que pren Pilar al final de tot, marxar de casa i deixar-lo sol.
- Comparació amb altres obres
No sabria exactament amb quina obra comparar-la, però la veig una obra bastant bona, molt millor que pel•lícules que no ensenyen res o que no porten un missatge per ajudar si no tot l’ho contrari. Com les de noies adolescents o comèdies que en lloc de fer riure només ensenyen a dir tonteries.
- Definir tesis del film
El film diu clarament que una dona o un home, o una persona en concret, si es veu en una situació en la que no esta còmode, no ho passa bé, i que tot el que veu es que pot acabar fins i tot amb la seva vida, es millor deixar-ho estar. Que encara que t’estimis aquesta persona o no li vulguis fer mal, tens que ser fort i continuar sol, per que llavors no li faràs mal tu si no ell, i el seu mal pot ser molt més greu.
- Actituds i comportaments dels personatges
Pilar al principi te una actitud reprimida, que no sap que fer, esta confosa, espantada i no veu les coses clares. Mentre transcorre la pel•lícula ella creix, i acaba adonant-se que no pot viure així, que te que fer-se respectar. Acaba sent molt forta i admirable.
El comportament de Antonio, deixa molt a desitjar. T’adones que no es un home dolent, per que s’estima la dona i vol canviar. Però no es una persona que estigui feta per estar amb algú. Vol dominar la situació al cent per cent ell, i si li porten la contraria pot arribar a fer mal.
Te que canviar moltes coses d’ell, i no madura en el procés de la pel•lícula, es queda com al principi.
La germana i les amigues de Pilar tenen una molt bona actitud, ajuden a Pilar en tot moment, i col•laboren en tot el que poden amb els seus temes.
- Opinió personal
Per mi la pel•lícula resumeix molt bé el tema de el maltractament. M’agrada la pel•lícula per el final, ja que es just, i es el que tindria que succeir a la vida real.
Però en moltes escenes m’he sorprès molt, ja que son fortes i violentes, però deu ser el que succeeix a la vida real o pitjor (a la vida real).
Com algunes de vosaltres apunteu, la Pilar és una dona maltractada, però segurament la que més pateix al llarg de la pel·lícula és la seva germana.
Ella pateix, perquè quan descobreix el que li passa a la seva germana, intenta ajudar-la i la Pilar no es deixa. És molt dur veure com una persona que t'estimes moltíssim es fa mal d'aquesta manera, i que a més a més és incapç de canviar.
A mi és el personatge que més m'ha agradat.
A mi el que més m'ha cridat l'atenció son les escenes de l'Antonio amb el psicoleg, no sap que dir quan li pregunten que es el que li agrada d'ella o per que la troba a faltar. Penso que la rutina o el temps han fet que oblidi l'amor que ell sentia i ara la tarcta com un objecte que es seu i ha de fer el ell vol.
Per mí, una escena a remarcar és la conversa que tenen la mare i les dues germanes al cementiri quan les germanes estan discutides. És quan es posa de manifest que la mare també va haver de soportar una relació insana amb el seu marit, però la va suportar. Va preferir passar-ho malament a divorciar-se. Portser per tal de que tothom s'apiadès d'ella, per fer-se la màrtir o pensar "qué bona sóc". Expressa molt bé aquest convencionalisme tan perjudicial que, per sort, s'intenta véncer i prendre'n consciència actualment.
Publica un comentari a l'entrada